Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Lluís Sagi i Vela
Música
Baríton.
Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la…
,
Emili Sagi i Barba
Música
Baríton.
Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la…
,
Tomàs Gil i Membrado
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor de ballables i sardanes, i director de cobla.
De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…
,
Rosa Vergés i Coma
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica.
Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el…
,
Isabel Coixet i Castillo
© Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Realitzadora i guionista cinematogràfica.
Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit 1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta…
,
Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,