Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
parapent
Parapent
© Fototeca.cat
Esport
Tipus d’ala per a vol
lliure consistent en una vela allargada i lleugerament corba, a les vores de la qual són fixats una sèrie de cables d’uns 5 m que sostenen el tripulant.
Dóna a lloc a la modalitat esportiva del mateix nom, en la qual hom es llança des d’un pendent, un penya-segat, etc per tal de quedar suspès en l’aire gràcies a la sustentació El parapent permet una certa maniobrabilitat i hom pot aconseguir desplaçaments, ascensions i canvis de direcció aprofitant els corrents de l’aire
bolina
Transports
Cap que serveix per a cobrar cap a proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadres, quan hom navega cenyint, per tal que el vent incideixi en la vela i per evitar que aquesta flamegi.
aquarterar
Transports
Posar, mitjançant les escotes, una vela a la banda contrària, o sigui a sobrevent, de tal manera que el vaixell augmenti la capacitat de virada, o fer que, acompanyada d’altres veles, quedi proa a la mar o faci anar l’embarcació endarrere.
cassanell
Transports
Bastonet de fusta tornejada, que s’estreny al centre, emprat, a manera de passador, per a unir l’extrem d’un cap a la gassa d’un altre o a un ullet d’una vela.
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa…
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
port
Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port…
tartana
Transports
Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
Avui gairebé inexistents, foren molt emprades a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge
velari
Història
Gran vela, de lli, amb franges de colors, que hom estenia sobre els teatres o amfiteatres romans per tal de protegir els espectadors del sol i de la pluja; era fixat en arbres de nau clavats entorn del coronament de l’edifici.
Al Colosseu era manejat per mariners Segons Plini, fou introduït per QCatul 69 aC, i Cèsar en féu servir per a cobrir la Via Sacra, al fòrum
e
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Cinquena lletra de l’alfabet català anomenada e.
La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i…