Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
laplacià
Física
Matemàtiques
Operador diferencial, representat pels símbols Δ, ∇ 2
o ∇·∇, que, en ésser aplicat sobre una funció real de diverses variables reals, f
(
x 1
,...,x n
), dóna lloc a la funció
.
És relacionat amb els operadors diferencials gradient i divergència per l’expressió Δ f = divgraf f
camp solenoidal
Matemàtiques
Camp vectorial de divergència nul·la, div A= 0; un camp solenoidal deriva, per tant, d’un potencial vector, A= rot B, per la qual cosa és anomenat també camp rotacional.
teorema de Green
Matemàtiques
Teorema segons el qual, sota condicions força generals, si f i g són dues funcions definides en un recinte de l’espai i V és una regió interior a aquest recinte limitada per una superfície S, es compleix: .
on ∇ 2 = ∂ 2 /∂ x 2 + ∂ 2 /∂ y 2 + ∂ 2 /∂ z 2 és el laplacià, i ∂/∂ n és la derivada direccional segons la normal a la superfície dirigida cap a fora, és a dir, ∂ f /∂ n = ∇ f n
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
anàlisi vectorial
Matemàtiques
Extensió a les magnituds vectorials de les operacions de l’anàlisi (derivació, integració), mitjançant la definició d’operadors vectorials diferencials (gradient, divergència, rotacional, laplacià i d’alembertià) i d’integrals de línia, superfície i volum.