Resultats de la cerca

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…

Fill de Frederic Soler Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Estrenà comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seus foren premiats als Jocs Florals de Barcelona 1891 i 1904 i als Jocs Florals del…

Desenvolupament enciclopèdic Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet…

Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també…

Vida i obra Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de sis i deu síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986, p 207-221 Vegeu bibliografia

Era advocat de professió Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum El 1822 ingressà a l’ABLB Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Josep Pau Ballot Deixà inèdits uns Apuntamientos para la historia de Cataluña en la invasión de las…

Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què insertà un poema seu en llatí

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i…