Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
lectorat
Cristianisme
Ofici d’aquell a qui correspon en les funcions litúrgiques de fer les lectures, llevat de l’Evangeli, que correspon al diaca.
Suprimit a l’Església llatina com a orde menor que precedia el sotsdiaconat, ha esdevingut un ministeri instituït que poden rebre també els laics, mentre que a l’Església oriental continua existint com a ofici i com a grau preparatori al diaconat
acolitat
Cristianisme
A l’Església Llatina, darrer dels quatre ordes menors que precedien el sacerdoci.
Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…
Eugenio Coseriu
Lingüística i sociolingüística
Lingüista d’origen romanès.
Estudià a Roma i a Milà Catedràtic de lingüística a la Universitat de Montevideo 1951, des del 1963 ensenyà filologia romànica i lingüística general a Tübingen Es dedicà, sobretot, a estudiar qüestions teòriques i metodolòquies Sistema, Norma y Habla 1952, Sincronía, Diacronía e Historia 1958, Teoría del lenguaje y lingüística general 1962, Pour une sémantique diachronique structurale 1964, Structure lexicale et enseignement du vocabulaire 1966, Sprache, Strukturen und Funktionen 1970 Impulsà els estudis de catalanística organitzà el lectorat de català el 1968 i, després,…
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’interregne representà el duc…
Joan de Montsó
Literatura catalana
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en…
Edgar Allison Peers
Literatura catalana
Hispanista i catalanista anglès.
Catedràtic d’espanyol a Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català el lectorat de català hi fou creat l’any 1948 Estudià el misticisme i el romanticisme castellans i publicà, entre d’altres, dues obres bàsiques Studies of the Spanish Mystics 1927-30 i History of the Romantic Movement in Spain 1940, a més de traduccions de Joan de la Creu i Teresa de Jesús Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en redactà una llarga biografia 1929 i un resum — Fool of Love 1946— i traduí a l…