Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Dalmacio Iglesias García
Història
Política
Història del dret
Polític i jurista.
Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…