Resultats de la cerca

El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per…

Usat sobretot en literatura i música, constitueix el tema central repetit sovint al llarg de l’obra És un element molt freqüent en l’òpera wagneriana

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…

És comparable, en certa manera, al leitmotiv

Wagner connectà els motius amb els esdeveniments, els sentiments, els objectes, etc, de les seves òperes leitmotiv

El leitmotiv fou “Àfrica per als africans” foren condemnats el colonialisme i el racisme i fou reafirmat el principi de cooperació econòmica i cultural africana Hi foren ratificats unànimement tots els principis de la conferència de Bandung 1955

Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer,…