Resultats de la cerca

Els hospitals de dia han tingut una importància cabdal en el camp del tractament psiquiàtric, ja que permeten un control continuat dels símptomes del pacient, amb ajustaments ràpids de la medicació, ús de tècniques de modificació del comportament i de tallers de memòria, i pràctica d’activitats de la vida diària Per la seva eficàcia, s’han estès a altres camps com ara el geriàtric, l’oncològic administració de les pautes de quimioteràpia, l’hematològic, el pediàtric, etc

Indústries metallúrgiques, de maquinària elèctrica, de productes químics i de teixits Conserva restes d’una leproseria fundada el 1160, amb pintures del s XIII

Situada 1 km a l’oest d’Illa, hauria estat el lloc d’assentament d’una leproseria al segle XIII Fou erigida, el 1462, en convent de frares menors i fortificada Pròxima a la frontera francesa, fou saquejada pels hugonots els anys 1594-96 i restaurada per ordre de Felip II Una gran torre quadrada podria remuntar en part al període romànic

L’església de Santa Magdalena, unida a la leproseria de Santa Magdalena, situada originàriament a l’horta del Valira, fou donada al final del segle XVI al convent de Sant Agustí, que hi construí la nova església dedicada a sant Agustí Possiblement una prospecció arqueològica d’aquest edifici podria aportar informació sobre la primera construcció, de la qual, d’altra banda, no es tenen notícies documentals fins a arribar al 1347, en què, gràcies als estudis realitzats sobre els testaments d’aquest any, l’església de Santa Magdalena apareix com a beneficiària de nombrosos llegats…

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es coneix com l…

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions…