Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
estat líquid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.
Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…
cristall líquid
Física
Nom genèric de certes substàncies que presenten, dintre d’un cert interval de temperatura, una organització no prou ordenada perquè puguin ésser considerades sòlides ni prou desordenada per a ésser considerades líquides; els cristalls líquids són, doncs, substàncies en estat mesomorf.
Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…
líquid de Fermi
Física
Sistema de partícules idèntiques i interaccionants sotmeses al principi d’exclusió de Pauli.
El mateix sistema, però, quan les partícules no interaccionen, és anomenat gas de Fermi La teoria del líquid de Fermi és deguda al físic soviètic LLandau
angle de contacte
© Fototeca.cat
Física
Angle que forma la superfície d’un líquid en el punt en què aquest fa contacte amb les parets que el contenen.
Si aquest angle ϕ és inferior a 90° hom diu que el líquid mulla el sòlid si ϕ = 0, que el mulla perfectament si ϕ > 90°, que no el mulla φ 2
vaporització
Física
Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
Semblantment a la fusió, en augmentar per temperatura l’energia cinètica de les molècules que formen una substància o per descompressió la distància entre elles es produeix el canvi d’agregació de la matèria que fa passar de l’estat líquid al gasós Segons les condicions en què té lloc la vaporització d’un líquid aquesta s’anomena evaporació o ebullició en el primer cas es manifesta en la superfície del líquid a qualsevol temperatura, i en el segon en tota la massa i a temperatura constant tensió de vapor Hom anomena calor de vaporització la calor necessària per a convertir en gas un gram o un…
tensímetre
Física
Aparell emprat per a mesurar la tensió superficial d’un líquid.
Es basa en la força que cal fer per a augmentar la superfície lliure del líquid tensímetre de balança , en els fenòmens de capillaritat tensímetre capillar o en la llei de Tate sobre la formació de gotes de diferents líquids en un mateix comptagotes, el pes de les quals depèn de la tensió superficial i de la densitat del líquid estalagmòmetre
efecte Christiansen
Física
Efecte produït en travessar la llum una suspensió d’una substància finament dividida en un líquid.
A causa de les diferents dispersions de les pólvores suspeses i del líquid, la suspensió només deixa passar les radiacions les freqüències de les quals pertanyen a la banda estreta de l’espectre per a la qual líquid i pólvores tenen el mateix índex de refracció Aquest efecte és aprofitat per a confeccionar filtres òptics filtres passa-banda
sifó
Física
Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt.
Això té lloc sempre que, ple el tub de líquid, el nivell del líquid del dit vas en què se submergeix l’extremitat d’un dels vasos del tub és més alt que el de l’extremitat de l’altre braç, o que el del líquid de l’altre vas, en el cas que aquesta extremitat hi estigui submergida
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina