Resultats de la cerca

La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de…

Iniciada la producció escrita al segle XVI, amb el catecisme de Luter, J Bretkūnas i K Syrvidas establiren la primera normativa gramatical Al segle XVIII sorgí el poeta Donelaitis Al segle XIX es produí la florida de la literatura lituana, amb una orientació nacionalista que féu fracassar l’intent de russificació el 1863 foren prohibides les publicacions en lituà S Daukantas, J Basanavičius, V Kudirca i sobretot el poeta patriòtic A Baranaukas reflecteixen l’ideal independentista Els novellistes Žemaité, Marija Pečkauskaité i Vaidiluté tractaren sobretot les realitats de la…

Fou un dels capdavanters en la lluita per la independència del seu país, i el 1883 fundà el primer periòdic en llengua lituana, “Aušra”, de caire nacionalista La seva obra se centra en l’estudi de la literatura i de les tradicions populars lituanes Escriví Ožkabaliu Dainos ‘Els cants d’Ozkabaliai’, 1902, Lietuviškos Pasakos ‘Llegenda lituana’, 1905, etc

Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia…

Estudià a la Universitat de Kaunas i d’aquesta època juvenil són les seves primeres colleccions poètiques Arran de l’ocupació soviètica deixà el seu país i anà a Alemanya 1944 i després als EUA 1949, on a Boston es dedicà a l’edició d’una Lietuviu Enciklopedija ‘Enciclopèdia lituana’ i més endavant d’una publicació sobre la cultura lituana Lietuviu Dienos ‘Dies lituans’ Poeta de grans contrasts, la seva obra tant es manifesta realista com romàntica, suaument lírica o d’un dramatisme abrandat La temàtica derivà des d’uns inicis sobretot religiosos a un caràcter…

El bon comportament de l’economia lituana, una de les que més creix a Europa l'FMI va preveure per al 2019 una alça del 3,5%, el mateix creixement que el 2018, va ser premiat quan el país es va convertir en el 36è membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic OCDE, al juliol D’altra banda, Lituània va celebrar el centenari de la seva independència amb nombrosos actes commemoratius, amb un fort component reivindicatiu i victimista i, a diferència dels altres països bàltics, hi va haver moltes crítiques per un relat històric oficial que obvia la…

La població és formada majoritàriament per lituans, però també hi ha nombrosos russos i polonesos La capital és Vílnius Música culta La informació que es té sobre la música durant els primers segles de l’era cristiana és molt escassa Al segle XIII s’inicià un període d’esplendor política, econòmica i cultural La cort fou un destacat centre de cultura i s’hi conrearen tots els gèneres musicals en voga a Occident Pel que fa al conreu de la música religiosa, els llocs més importants foren la catedral de Vílnius i l’església de Sant Joan, les quals posseïen sengles escoles de música Aquest…

Fou pastor luterà de Tol’mikenis La seva obra, en què descriu la vida dels camperols lituans, és dominada pel realisme Se'n conserven sis faules i el poema Metai ‘Les estacions de l’any’, 1818

Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA