Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
cant litúrgic
Música
Cant que acompanya la celebració dels diversos ritus o litúrgies religioses.
S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i…
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies…
Manuel Nin i Güell
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici…
càntic
Bíblia
Himne bíblic de lloança i regraciament tret de diversos llibres bíblics (el Llibre dels Salms exclòs).
El breviari romà o d’altres litúrgies n'inclouen un bon nombre Els més coneguts són els procedents del Nou Testament Magnificat, Benedictus i Nunc dimittis d’altres provenen de l’Antic Testament, com l' Himne dels tres joves Daniel
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora la romana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
fracció
Cristianisme
En la missa, acció de partir el pa consagrat.
En algunes litúrgies adquirí una solemnitat i una significació molt importants sovint aquest ritu va acompanyat d’un cant propi L’antiga litúrgia visigòtica feia dividir el pa consagrat en set o nou fragments, disposats en forma de creu Teològicament, una tradició antiga, especialment a l’Orient, veu en la fracció un símbol de la passió de Crist
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
Uriel
Un dels quatre o set arcàngels que, segons la literatura apocalíptica (Llibre d’Enoc i quart Llibre d’Esdres), es troben davant el tron de Déu.
Apareix com l’àngel del foc, dels terratrèmols i del tro Poc conegut en la tradició cristiana, llevat d’algunes litúrgies orientals, té un paper important en el gnosticisme on és conegut també per Suriel o Iao com a rei de l’esfera celeste del sol La figura apareix en El paradís perdut de JMilton i, en l’adaptació a l’alemany de Gvan Swieten, en La creació de Haydn
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina