Resultats de la cerca

Dedicada primerament al teatre, el 1957 començà a treballar en el cinema noruec, fins el 1966, que intervingué, ja a Suècia, en el film Persona , d’Ingmar Bergman, amb qui es casà, i passà a ésser una de les intèrprets favorites d’aquest director Altres films seus són Vargtimmen 1967, Skammen 1968, En passion 1969, Viskingar och rop 1973, Scener ur ett aktenskap 1974, Face to face 1976, The Serpent's Egg 1977, Höst sonat 1978, The Bay Boy 1985, Speriamo che sia femina 1986, Gaby 1986, Rose Garden 1989, The Long Shadow 1991, el documental Liv Ullman scener fra et liv…

Després de realitzar diversos curtmetratges, el 1966 dirigí Här har du litt liv ‘Els focs de la vida’ i Am Stram Gram 1967 El 1972 féu Utvandrarna ‘Els emigrants’ i Nybyggarna ‘El nou món’ que conegueren un èxit notable tant dins de Suècia com a fora Altres films seus són Zandy's Bride 1973, Hurricane 1978, Ingenioer andress luftfaerd 1982 Posteriorment dirigí el documental Sagolandet 1988 i el llarg-metratge Il Capitano 1991, premiat a Berlín

Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…

Líder del moviment dels joves conservadors 1951 i diputat des del 1964, entre els anys 1971 i 1974 fou membre del Consell d’Europa, i a partir del 1974, president del partit conservador, el qual convertí en la segona força política del país L’any 1982 accedí a la presidència del govern, càrrec per al qual resultà reelegit el 1984, el 1987, el 1988 i el 1990 El 1993 dimití el càrrec, acusat d’un afer de corrupció Entre el 1994 i el 1999 fou membre del Parlament Europeu, on ocupà el càrrec de vicepresident 1994-97 L’any 2004 cofundà el primer grup d’experts danès de lliure mercat CEPOS Publicà…

Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…

La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982,  Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva 1948 de G…

Abans de la Segona Guerra Mundial els films noruecs més importants Glomdals bruden, Elakuk i Laila foren dirigits pels realitzadors danesos Carl ThDreyer i George Schennevoigt com a cineasta nacional cal destacar Tancred Ibsen, autor de Synnove Solbaken Acabada la guerra foren produïts tot un seguit de films inspirats en les accions de resistència els millors d’entre ells són Vi vil leve , d’Olaf Degar, i Kampenon tunftvannet , de Titus Vibe Müller Durant els anys seixanta destacaren, entre d’altres, Pal Lökkeberg amb Liv ‘Viure’, 1967, Knut Andersen, Pal Bang-Hansen i, posteriorment, Anja…

Fou educat per la seva mare, vídua, en un entorn pietista que tingué una forta influència en la seva obra, marcada pels dilemes que sorgeixen de la consciència i la llibertat, els quals sovint situà en recreacions d’episodis i personatges històrics Després de graduar-se en literatura per la Universitat d’Uppsala 1964, es dedicà al periodisme, que combinà amb la literatura Publicà, entre d’altres, les novelles Hess 1966, Legionärerna ‘Els legionaris’, 1968, premi del Consell Nòrdic, Katedralen i München ‘La catedral de Munic’, 1972, Musikanternas uttag ‘La partida dels músics’, 1978, Kapten…