Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni
o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939
cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
Recerca i lectura del passat
Pintures de l'abric I d'Ulldecona, art llevantí / RM
Sant Cristòfol (Beranui)
Art romànic
Aquesta capella, avui perduda, donà nom al Grau de Sant Cristòfol, límit llevantí de la vall Ribagorçana, entre Serradui i Biasques
Els hexàpodes hipogeus dels Països Catalans
Descens a un avenc per a la recollida de mostres d’organismes hipogeus La bioespeleologia requereix l’ús de tècniques de progressió vertical i no està exempta de certs riscos M Teresa Escoll Els organismes hipogeus dels Països Catalans són bàsicament invertebrats Hi són representats bona part dels grups turbellaris, gastròpodes, oligoquets, aràcnids, crustacis, diplòpodes, quilòpodes i símfils, però el conjunt de tàxons més nombrós pertany als hexàpodes, entre els quals destaquen els collèmbols, els diplurs, els ortòpters i, sobretot, els coleòpters Uns altres grups presenten espècies que…
Alpera
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, al Campo de Almansa.
Dins el seu terme municipal es troba un conjunt de cinc balmes amb pintures prehistòriques pintures rupestres d’Alpera d’estil “llevantí”, situades en un dels contraforts de la serra de Chinchilla Les pintures més importants són la Cueva de la Vieja i la Cueva del Queso Hi ha figures humanes homes i dones, amb vestits de cèrvids i de braus
L'art macrosquemàtic
Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els…
Fucimanya
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Mare de Déu de Bellera (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Petita església situada al cim d’un serrat amb el sector llevantí totalment en ruïnes Arxiu Centelles Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Bellera es troben al caire d’un serrat, a uns 3 km al sud-est de les ruïnes del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’arriba per una pista que surt de Sarroca de Bellera JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG292909 Història No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals d’aquesta antiga ermita del terme de la Bastida de Bellera MLIR Església És un edifici en estat ruïnós, especialment a la part de llevant, d’una sola…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina