Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
llimona
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les regions d’…
oleocel·losi
Fitopatologia
Alteració que es presenta en les tarongers i llimones que han sofert glaçades, que consisteix en l’aparició de taques produïdes per l’oli essencial alliberat per les vesícules de la pell, però que també pot ésser produïda per excés d’humitat.
El teixit entre les cèllules oleíferes de les taques s’enfonsa i esdevé bru Hom pot observar aquesta característica més fàcilment en les llimones que en les taronges i mandarines
llimoner dolç
James Steakley (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre molt semblant al llimoner, però de flors d’un blanc pur, de la família de les rutàcies.
Els seus fruits són anomenats llimones dolces
llimer | llimera
Persona que ven llimones o llimes.
llimona dolça
Adityamadhav83 (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner dolç.
Són més petites que les llimones, de polpa fada i de tast poc àcid
Santomera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NE de la capital, drenat pel riu Segura i delimitat a l’E per la comunitat autònoma de València.
És un dels primers productors espanyols de llimones Indústria de la fusta i del moble Restes de població ibèrica i argàrica a les serralades de Balumbar i al Cabezo de la Mina Destaquen el molí àrab de Bendamé i diverses cases senyorials
Villanueva del Río Segura
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a la vall del Segura, a l’E de la serra del Cajal.
És important pels productes fruiters llimones, taronges que són exportats a l’estranger L’esglèsia de Nuestra Señora de la Asunción és d’estil neoclàssic A la residència de Santa Isabel s XIX es conserven pintures atribuides a l’escola del Greco
floridura
Henry Mühlpfordt (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics i que tenen l’aspecte d’una capa cotonosa o feltrada, de color blanc o diversament acolorida.
Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones
cítric
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
Núria Pradas i Andreu
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana 1980, exercí la docència en llengua i literatura catalanes durant més de vint anys a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat, professió que abandonà per dedicar-se exclusivament a la literatura Formà grups teatrals en aquesta població i a Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat Amb Sol d’hivern 1995 inicià una trajectòria literària en el gènere infantil i juvenil Un estiu amb l’Anna 1996, Simfonia per a un segrest 1998, Laura 1999, L’intrús 2000, A carn, a carn 2002, L’últim refugi 2004, Manhattan 2005, Misteri al carrer de les Glicines 2006, Postals en sèpia…