Resultats de la cerca
Es mostren 804 resultats
llistó de galze
Construcció i obres públiques
Llistó que forma el galze d’un bastiment llis.
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies…
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi…
setí
Setí
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d’ordit adjacents.
Això dóna a la cara bona un aspecte llis i lluent
episperma
Botànica
Coberta de la llavor que prové dels teguments del primordi seminal.
Pot ésser fi o gruixut, llis o amb crestes, solcs, ales, pèls, etc
abrillantar
Tecnologia
Acabar un cuir de manera que quedi llis i llustrós (abrillantament).
pala
Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
Santa Pelaia
Capella
Capella del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al S del terme, prop del coll de Boix, per on passa la carretera d’Alinyà a Sant Llorenç de Morunys, a les envistes de la tossa de Cambrils i del veïnat de Colldeboix.
És romànica, amb absis semicircular llis i nau allargada per ponent, coberta amb volta de canó
pequinès
Gos pequinès
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Raça de gossos de companyia, d’origen xinès, que són de dimensions petites i tenen el cap massís, el musell curt, ample i arrugat, els ulls sortints, les orelles caigudes i la cua llarga i enlairada.
El pèl és llarg, dur, llis i abundant Pot ésser de qualsevol color, excepte de fetge o albí
ordre toscà
Arquitectura
Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.
La base és àtica, però simplificada, i el fust és llis i amb èntasi pronunciada el capitell és de motllures, i la columna té en total set diàmetres d’alçària