Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
anatomia macroscòpica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les estructures anatòmiques visibles a ull nu.
macroscòpic | macroscòpica
Física
Dit dels objectes o sistemes observables a ull nu, és a dir, sense aparells d’augment.
macroscòpic | macroscòpica
Física
Dit de l’estat, el paràmetre, la propietat, etc, d’un sistema que, prescindint de la constitució microscòpica del sistema, té en compte només el comportament global d’aquest.
hematúria
Patologia humana
Emissió d’orina amb sang.
Por ésser macroscòpica o microscòpica, i pot venir del trajecte urinari inferior infeccions, litiasi i tumors de bufeta o afeccions de la pròstata o bé del trajecte urinari superior glomerulonefritis, tuberculosi, litiasi i tumors del ronyó
ona d’Alfvén
Física
Cas particular d’ona hidromagnètica, introduïda inicialment per H. Alfvén l’any 1942.
Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
secció eficaç
Física
Paràmetre característic de la interacció d’una partícula o feix de partícules fonamentals amb la matèria, que depèn del tipus d’interacció, de les partícules que hi intervenen i de llur energia.
Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc
malaltia de Berger
Patologia humana
Nefropatia caracteritzada per episodis repetits d’hematúria macroscòpica o microscòpica.
La lesió histològica fonamental és una glomerulonefritis proliferativa focal i segmentària amb dipòsits mesangials difosos d’immunoglobulina A IgA Afecta preferentment els homes joves, i va sovint acompanyada de proteïnúria moderada i d’augment de la concentració sèrica d’IgA La malaltia acostuma a progressar lentament i pot abocar a la insuficiència renal Hom l’anomena també nefropatia IgA
raig gamma
Física
Radiació electromagnètica emesa en la desexcitació de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
El fotons que la constitueixen són d’una freqüència superior a la dels raigs X i, per tant, encara són més penetrants i tenen una probabilitat apreciable de travessar uns quants centímetres de plom La llei que dóna el valor de la intensitat I d’un feix de partícules γ que travessa un gruix x d’una substància és I = I ₀ e -Σ x , en què I ₀ és la intensitat del feix incident i Σ la secció eficaç macroscòpica d’absorció que depèn de la natura de la substància travessada i de la freqüència energia dels raigs γ En incidir en la matèria, una partícula γ pot produir l’efecte…