Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Thomas Cavendish
Navegant anglès.
Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món
Pedro Sarmiento de Gamboa
Història
Navegant gallec.
Escriptor i matemàtic, el 1557 es traslladà al Perú i explorà el Pacífic Sud amb Álvaro de Mendaña Per encàrrec del virrei Francisco de Toledo escriví una Historia de los incas i explorà l’estret de Magallanes 1579 El 1584 fundà les ciutats de Nombre de Jesús i Rey Don Felipe, que desaparegueren Mentre preparava una expedició de socors a aquestes dues ciutats, fou capturat pels anglesos 1586 i després pels hugonots francesos 1590 Desaparegué en un viatge a Mèxic
Cebu
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’illa de Cebu, Filipines, a la regió de Visayas Central.
L’illa, d’origen volcànic i voltada d’esculls corallins, és explotada intensament blat, tabac, canya de sucre malgrat el seu relleu accidentat Nucli industrial refineries de sucre, explotació de sal, fabricació de calçat i centre comercial i religiós exportador de copra, abacà i sucre i aeroport Centre d’ensenyament superior University of San Carlos fundada el 1595, University of Southern Philippines el 1927, Southwestern University el 1946 i University of the Visayas el 1919 Entre altres monuments, cal destacar l’edifici del Capitoli seu del govern provincial, la creu de Magallanes, el…
José de Vargas y Ponce
Geografia
Marí i geògraf andalús.
Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…
Isabel Clara de Riquer i Permanyer
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la literatura.
Catedràtica de literatura romànica medieval Exercí la docència a la UB Els seus estudis se centren en la poesia trobadoresca i la lírica i narrativa franceses de l’edat mitjana, sense deixar de banda altres literatures romàniques Entre les seves publicacions destaquen l’edició de La peregrinación de Carlo-magno 1984, l’edició de les poesies de Paulet de Marselha 1996, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble 1997, el volum Contra las mujeres Poemas medievales de rechazo y vituperio 1998, amb Robert Archer, l’estudi i traducció del relat sobre El primer viaje alrededor del mundo…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de Mapocho, l’…
pingüí
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova…
lleó marí
© Fototeca.cat -Corel
Mastologia
Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids.
Són animals de cos fusiforme que atenyen fins a 2,5 m de llargada, amb el cap arrodonit, proveït d’orelles curtes i ben separat del cos pel coll tenen potes posteriors, les quals, bé que acaben en aletes, es poden girar cap endavant per tal de facilitar llur avançament per terra El lleó marí del sud Otaria byronia ateny 2,5 m de llargada i pesa més de mitja tona Habita a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’estret de Magallanes, i al Pacífic, fins al Perú viu en grups familiars d’uns 6-20 individus, manats per un mascle vell, en règim polígam El lleó marí de…
Panamà
Ciutat
Capital de la República de Panamà i de la província homònima.
És situada al NE de l’embocadura S del canal homònim, en una petita península Ha experimentat un fort creixement demogràfic els últims anys, cosa que fa que reuneixi la tercera part de la població del país Concentra el 75% de les indústries del país alimentària, vestits, tabacs, cerveses i la major part de les activitats terciàries comerç, banca, assegurances, serveis mèdics i socials, així com també els centres universitaris Universidad de Panamá, fundada el 1935 i Universidad Santa María la Antigua, el 1965 Presenta, amb tot, les característiques de les grans ciutats dels països…
Justo Jorge Padron
Literatura
Poeta, traductor i assagista canari.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí d’advocat a Gran Canària, feina que abandonà per dedicar-se a la poesia Es donà a conèixer amb Escrito en el agua 1969, Los círculos del infierno 1976, El abedul en llamas 1978 i Otesnita 1979 Treballà en temes d’acció i dinamització culturals, raó per la qual fou un dels poetes de més projecció internacional de la poesia castellana de les darreres dècades, amb obra traduïda a més de quaranta llengües La seva obra poètica continuà amb La visita del mar 1984, Solo muere la mano que te escribe 1989, Los rostros escuchados 1989, Resplandor…