Resultats de la cerca

Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans

Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del …

Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en…

Aquest procés és originat en pujar el magma a través d’una fissura cap a la superfície i, quan hi és molt a prop, els materials volàtils continguts en la solució es desprenen ràpidament i s’esdevé l’explosió

El procés de formació és degut al fenomen d’assimilació magmàtica que s’origina quan un magma, en pujar a la litosfera, troba roques, de quimisme diferent a les que l’han originat, les quals roques poden restar incloses dins el magma en estat de fusió i ésser assimilades, àdhuc amb la desaparició total o parcial

Els fenocristalls es formen a una gran profunditat durant la cristallització del magma, abans de la seva efusió en forma de lava Són anteriors a la pasta magmàtica de la mateixa roca en què es presenten

Són al límit entre les roques metamòrfiques catazonals i les roques magmàtiques, i llur gènesi és lligada a una fusió parcial oanatèxia d’una roca metamòrfica quarsofeldspàtica tal com un esquist o un gneis migmatita d’anatèxia, o bé de la injecció de magma en una roca metamòrfica al nivell d’aflorament migmatita d’injecció

El metasomatisme va molt lligat al metamorfisme, de manera que, generalment, si es produeix l’un d’aquests processos també es produeix l’altre Per a explicar el metasomatisme han estat ideades diverses teories, entre les quals cal destacar la que afirma que aquest es basa en l’acció del magma segons això, hi ha una penetració al si de la roca original de fluids magmàtics, sovint gasosos, els quals originen les transformacions químiques corresponents

Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell

Les pegmatites es presentes associades quasi sempre amb el granit, puix que són el resultat de la cristallització fraccionada del magma Les pegmatites granítiques són formades per quars i feldespats alcalins, quasi sempre amb moscovita i de vegades també amb biotita, per la qual cosa la seva composició és gairebé idèntica a la del granit La diferència essencial amb aquest està en la seva textura, puix que les pegmatites són químicament i mineralògicament simples, però també n'hi ha de complexes, que contenen elements rars i minerals poc corrents en aquest cas, poden tenir una…