Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
electret
Electroacústica
Micròfon de condensador, de petites dimensions, constituït per un diafragma format per una làmina de plàstic on hom ha dipositat una capa d’or o d’alumini.
A causa de llur petitesa uns 6 per 6 mm, els electrets presenten diverses aplicacions, com a magnetòfons, aparells de sordesa, etc
preamplificador
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Amplificador previ disposat abans de l’amplificador pròpiament dit.
En les installacions de reproducció de so, serveix per a amplificar els senyals dels micròfons, càpsules fonocaptores, magnetòfons, lectures de disc compacte, etc, abans d’entrar a l'amplificador de potència Sol incloure l’equalitzador i, en molts casos, els controls de balanç, de to i de volum
magnetòfon
© Fototeca.cat
Electroacústica
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport adequat, generalment una cinta magnètica.
Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…
micròfon
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
pista
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament d’informació (magnètics, com magnetòfons, ordinadors, etc, o òptics, com pel·lícules, discs òptics, etc.), zona del suport mòbil de la informació (cinta, disc, tambor, pel·lícula, etc.) on és enregistrada una informació determinada.
Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…