Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Magnituds i unitats més comunes en astronomia
Mesurar ha estat un dels objectius de l’astronomia des de les primeres civilitzacions, si bé les enormes distàncies i la manca de referències estàndard han fet molt difícil la tasca d’estimar les distàncies interestellars, i encara més, les antigalàctiques Per això és útil fer aquí una breu introducció al sistema d’unitats emprades en astronomia Per mesurar distàncies astronòmiques, habitualment es pren com a unitat aquella que separa la Terra del Sol i que s’anomena unitat astronòmica UA Una altra unitat de longitud emprada en astronomia és l’ any llum al, que equival a la distància…
ex post
Economia
Expressió que determina la qualificació realment aconseguida per certes magnituds econòmiques.
Les diferències entre la valoració ex ante d’aquestes magnituds i llur comprovació ex post mostren l’encert de les previsions fetes, així com l’existència d’elements pertorbadors inesperats
fotometria
Física
Part de l’òptica que té per objecte el mesurament de magnituds relatives a les radiacions lluminoses com a estímuls productors de sensacions visuals.
Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura…
dosimetria
Física
Ciència que té per objecte relacionar quantitativament mesures específiques de magnituds que caracteritzen un camp de radiació amb els canvis químics o biològics que la radiació pot induir en la matèria.
Per això, aquesta ciència fixa les magnituds i les unitats més adients i comprèn mètodes de mesura i de càlcul d’aquestes magnituds
agregats
Economia
Magnituds globals, obtingudes a base de les dades subministrades pels diferents comptes macroeconòmics i corresponents a conjunts estadístics definits.
Els quals permeten de calcular les magnituds globals de l’activitat econòmica, des de l’enfocament de la producció fins a la venda, la despesa o l’ocupació
sistema polifàsic
Electrònica i informàtica
Sistema de n magnituds sinusoidals de la mateixa freqüència i desfasades les unes respecte a les altres.
Són particularment importants els sistemes equilibrats o simètrics, en els quals totes les magnituds tenen el mateix valor eficaç i entre cada dues de consecutives presenten un desfasament de 2π/ n L’únic sistema emprat actualment és el sistema trifàsic el bifàsic, inicialment utilitzat, ha caigut en desús Per a algunes aplicacions especials, com ara rectificació, són emprats també el sistema hexafàsic o el dodecafàsic
CGS
Física
Sistema d’unitats que elegeix com a magnituds independents la longitud, la massa, el temps i la càrrega elèctrica, i com a unitats corresponents el centímetre, el gram i el segon.
Totes les altres magnituds físiques deduïdes de lleis experimentals tenen unitats derivades d’aquestes quatre unitats fonamentals
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat,…
magnitud física
Física
Qualsevol propietat dels cossos capaç d’ésser mesurada: longitud, àrea, volum, velocitat, temperatura, força, resistència elèctrica, etc.
Hom classifica les magnituds en escalars , vectorials o tensorials segons que llurs valors puguin ésser expressats utilitzant només un nombre o bé utilitzant un vector o un tensor Una magnitud és anomenada fonamental quan hom la defineix sense recórrer a d’altres magnituds, mentre que en el cas contrari és anomenada derivada Aquestes magnituds derivades poden ésser dimensionals o adimensionals anàlisi dimensional
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina