Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…