Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
malva-rosa
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de prop d’1 m d’alçària, de fulles trilobulades que per fregament fan olor de rosa i de flors rosades.
Procedeix de la regió del Cap i és conreada en jardineria i per a l’obtenció d’una essència
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat
la Malva-rosa
Caseria
Caseria del terme de Sagunt (Camp de Morvedre), situada a la costa, al N del terme de Canet de Berenguer, habitada principalment per estiuejants.
Vaga a l’empresa La Papelera del barri de la Malva-rosa a València
Més de 1 000 treballadors de l’empresa La Papelera del barri de la Malva-rosa a València es declaren en vaga
Vicent Santaolària i Montero
Pintura
Pintor.
Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom
gerani d’olor
(CC0)
Nom de diferents espècies de Pelargonium, família de les geraniàcies.
Aquests geranis són cultivats per l’aroma de les seves fulles i tiges Normalment es cultiven com a ornamentals, però diverses espècies s’utilitzen en la indústria cosmètica per a l’obtenció d’olis essencials Cada espècie té un tipus de fulla i una aroma característics les seves flors són, en general, petites i poc vistoses, a diferència dels geranis típics Les espècies més cultivades són Podoratissimum la malvapoma, Pcapitatum malva-rosa, Ptomentosum , amb olor de menta, i Pradens
Hospital Clínic Universitari
Medicina
Centre hospitalari de la ciutat de València.
Pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana És un dels quatre hospitals de referència existents a la capital valenciana, a prop de l’Hospital la Fe, l’Hospital General i l’Hospital Doctor Peset És una institució centenària, vinculada històricament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València Atén una població de 337383 habitants, i la seva àrea de salut té 21 consultoris o centres de salut, un centre d’especialitats, l’hospital de la Malva-rosa, i l’hospital de la Defensa
geraniàcies
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani, gerani de jardí,…
Vicent Rodríguez i Martín
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…
,