Resultats de la cerca

Lateral dreta, s’inicià a l’ACLE Guissona i el 2004 passà a l’Associació Lleidatana, on jugà fins el 2011 El 2011 fitxà pel Mar d’Alacant i l’estiu del 2012 ho feu pel Castelldefels de la divisió d’honor Fou internacional per Espanya en categories de base i absoluta

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Estudià a Barcelona i aviat es distingí per les seves collaboracions a la “Revista de Higiene” i el “Boletín de Medicina y Farmacia” Collaborà també a “La Renaixença”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut", sovint amb els pseudònims d' Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882, Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, una novella i unes Tradicions de Llívia , publicades a la “Lectura Popular”

Fou metge de professió Guanyà premis en certàmens literaris menors i collaborà a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Escriví teatre Lo trinxeraire , 1899, i Misèria , 1912, narrativa la novella L’abim , 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany , 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades a “Lectura Popular” 1920 Publicà també estudis de medicina i d’història

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

El seu nom real era Cecília Alonso i Bozzo Filla de Gastó Alonso i Manaut Gastó A Màntua , el seu teatre, sentimental, costumista o vuitcentista, tingué un gran èxit de públic, sobretot Ha passat una oreneta 1936, La Pepa maca 1954, editada el 1959, Princesa de Barcelona 1959, Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 També escriví novelles en castellà Des del 1950 féu guions per a Ràdio Barcelona sobre temes musicals, literaris i d’altres

Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio  pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull