Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
diseconomia
Economia
En una empresa o en una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li són estranys (diseconomies externes).
La disecomoia es manifesta per un augment desproporcionant de la corba de costs mitjans Entre les internes, les més característiques són les diseconomies d’escala , derivades d’un augment excessiu del volum de producció
Gian Rinaldo Carli
Economia
Història
Economista i erudit italià.
És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90
pauperització
Economia
Procés, exposat per Marx, segons el qual la proletarització creixent del treball comporta l’empobriment progressiu de la classe treballadora.
Aquest fet, que només en certs moments es manifesta d’una manera absoluta, es dóna tanmateix d’una manera relativa com a conseqüència d’una menor proporció en la renda nacional dedicada a salaris i per l’efecte repressiu que l’augment dels preus té sobre les rendes fixes i com a tals sobre els salaris
Martín González de Cellorigo
Economia
Arbitrista.
Escriví un Memorial de la política necesaria y útil restauración de la República de España 1600, on es manifestà antibullionista i basà l’essència de la riquesa en la producció Analitzà les causes de la decadència econòmica centrada en la inflació produïda pels metalls preciosos americans, les inversions especulatives censos i juros , l’abandonament de l’agricultura i de la indústria i la despoblació
Richard Theodore Ely
Economia
Economista nord-americà.
Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista
Charles Rist
Economia
Economista francès.
Professor a Montpeller i París 1913-1933, sotsgovernador del Banc de França 1926-1929 i director de l’Institut Scientifique de Recherches Économiques et Sociales ISRES Dedicat a l’estudi de la història del pensament econòmic i de problemes monetaris, es manifestà partidari de la teoria quantitativa Publicà Histoire des doctrines économiques, depuis les physiocrates jusqu'à nos jours 1909, amb ChGide, La déflation en pratique 1924 i Défense de l’or 1955
Francisco Bernis Carrasco
Economia
Economista castellà.
D’idees reformistes, divulgà el socialisme i Marx en particular A l’obra La Hacienda Pública y los Impuestos 1917 féu una de les primeres estimacions de la renda global espanyola, i a Fomento de las exportaciones 1920 es manifestà com un proteccionista moderat El 1922 acceptà el càrrec de secretari del Consejo Superior Bancario, i renuncià la seva càtedra d’economia de Salamanca que tenia des del 1906 El 1923, a Consecuencias económicas de la guerra, analitzà la incidència econòmica de la Primera Guerra Mundial a l’Estat espanyol
Giovanni Botero
Economia
Història
Cristianisme
Economista, polític i sacerdot italià.
Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…
bombolla financera
Economia
Situació que es viu quan un actiu financer, en especial les accions, registra un desviament molt gran del seu preu respecte del seu valor fonamental estimat en funció de les expectatives més raonables, des de l’òptica de l’anàlisi financera.
En general es produeix a partir d’una elevada especulació i es manifesta amb una caiguda en picat de les cotitzacions a la borsa d’algunes o de totes les accions en general, a partir d’una data determinada, amb la qual cosa es passa d’una etapa d’eufòria a una altra de pànic Des del principi del s XXI se n'han viscut algunes Una de les més importants fou la dels valors tecnològics i vinculats a internet, els anomentats puntcom Al març del 2001 aquesta bombolla, que situà el preu d’alguns d’aquests títols de nivells astronòmics, esclatà Això es manifestà amb una forta caiguda de…
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera explícita la…