Resultats de la cerca

A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de…

Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64

Titulat enginyer el 1868, treballà a La Maquinista Terrestre i Marítima, que dirigí des del 1880 fins a la seva mort Projectà, amb Nicolau Tous, els ponts metàllics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses 1871-72 Les seves obres més importants foren els mercats del Born 1874-76, en collaboració amb l’arquitecte Josep Fontserè, i de Sant Antoni 1879-82, amb l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, ambdues a Barcelona Inventà una màquina per al marcatge de les dents de les rodes còniques d’engranatge 1876 El 1808 esdevingué gerent de la nova societat La Constructora…

Conflictes laborals a diverses empreses La Maquinista, SEAT, Philips i la SAFA de Blanes

S’inicien vagues a diverses empreses catalanes Harry Walker 62 dies, La Maquinista 69 dies i SEAT

Es produeixen vagues en algunes fàbriques de Barcelona —entre les quals La Maquinista— per a celebrar la rendició japonesa

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats…

Competí pels equips de la Maquinista i el Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya dels 400 m 1961, 1963 i del relleu 4 × 400 m 1962 amb el CN Barcelona El 1961 fou subcampió d’Espanya dels 4 × 400 m amb la selecció de Barcelona

Dirigí l’empresa metallúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València al s XIX

Establert a Catalunya, a 40 anys s’inicià en l’escriptura i durant els 8 següents la compaginà amb la feina de maquinista en una fàbrica de cartró El 2009 esdevingué un del fenòmens literaris de l’any amb la novella apocalíptica però també lírica i costumista Fin Li seguiren Marcos Montes 2010 i Brañaganda 2011