Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
segell
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució.
S'estampen a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper Serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc A les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells del rei guarda-segells
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…
pitxol
Numismàtica i sigil·lografia
A Tortosa i a mitjan segle XIX, pellofa o marca de capítol.
contrasegell
Numismàtica i sigil·lografia
Marca posada al darrere dels segells com un signe més de validesa.
És de mòdul molt més petit que el de l’empremta principal, i, normalment, de tipus heràldic A Catalunya-Aragó el contrasegell reial tingué el seu punt culminant als s XIV i XV, particularment en els segells de les reines Amb la difusió del segell de placa i dels segells conservats dins una capsa de llautó, desaparegué aquesta mena d’empremta
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, d’un valor de 3 diners, encunyada per Felip V com la meitat del sisó, o moneda de 6 diners.
Amb aquestes dues monedes s’adaptava l’antic sistema monetari de València a les disposicions monetàries del 1707 La treseta portava com a marca de valor el numeral III Hom en baté els anys 1710 i 1711
sisó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya quan establí el nou règim (1707).
Porta a l’anvers l’escut d’Espanya i al revers una V coronada i el 6 com a marca de valor Hom en baté entre els anys 1709 i 1713 per facilitar la recollida de l’antic numerari de menuts
dupondi
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze que equivalia a dos asos.
Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia (també unitat de compte), i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles, uns i altres moneda efectiva, primer d’argent, i, més tard, de billó.
Aquest sistema, que es generalitzà a l’època medieval i tingué una llarga perduració, passà de la Marca Hispànica a tots els Països Catalans El sou, com a unitat de compte, rebé denominacions específiques segons els països Per exemple un sou de melgoresos, la suma de 12 diners de Magalona un sou de rocabertins, el valor de 12 diners gironins d’aquest nom
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure mallorquina del 1811, a nom de Ferran VII, amb la marca de valor 12-D
.