Resultats de la cerca
Es mostren 3854 resultats
marca
Esport general
Resultat obtingut per un participant en diferents proves esportives: atletisme, esquí, natació, etc.
marca
Història
Dret penal
En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
El fet d’ésser marcat era una prova de la reincidència del reu en el cas d’ésser sotmès a judici per una malifeta posterior, i portava aparionada l’aplicació de penalitats més greus moltes vegades, la capital Als Països Catalans, la marcada dels condemnats s’extingí a la darreria del s XVIII
Marca
Periodisme
Diari d’informació esportiva editat a Madrid que pertany al grup Unidad Editorial.
Fundat com a setmanari 1938 al País Basc per l’editor Manuel Fernández Cuesta Merelo, el 1942 es convertí en diari És la publicació esportiva de l’Estat amb més difusió i lectors Té un web, creat el 1995, amb molts seguidors i des del 2001 té una emissora de ràdio i des del 2010 disposa d’un canal de televisió per TDT Té una línia editorial propera al Reial Madrid
marca blanca
Economia
Producte genèric que es comercialitza sense marca o amb la marca d’una cadena de distribució.
marca zero
Lingüística i sociolingüística
Absència d’un tret formal o semàntic en un sistema lingüístic on les unitats són definides les unes respecte a les altres per la presència o l’absència d’aquest tret.
Aquesta absència constitueix un tret distintiu o pertinent, i és tan significativa com la seva mateixa presència Per exemple, en l’oposició de gènere entre masculí i femení, en català, en els mots que presenten una terminació pròpia per al femení blanca , el masculí blanc té la marca zero en la terminació Semblantment, dorm, surt , presenten marca zero en la desinència verbal els fonemes sords p, t, k , tenen la marca zero de qualitat, per l’absència de sonoritat, que tenen els fonemes sonors correlatius b, d, g El símbol de la marca zero és Ø
Marca Hispànica
Història
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs entre el 821 i el 850 als territoris del N del país que després fou anomenat Catalunya.
Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del s X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al s XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
marca tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.
Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades