Resultats de la cerca

Filla del líder del partit d’ultradreta Front National FN Jean-Marie Le Pen , es graduà en dret 1990 i exercí en diversos tribunals de París El 1998 s’incorporà als serveis jurídics de l’FN i fou elegida diputada per aquest partit als consells regionals de Nord-Pas-de-Calais 1998-2004 i 2010 i Illa de França 2004-10 Des del 2004 és diputada al Parlament Europeu càrrec que revalidà el 2009 i el 2014 El 2011 rellevà el seu pare a la presidència de l’FN El seu lideratge donà pas a una nova etapa ascendent del partit el 2014, en ocasió de les eleccions al Parlament Europeu, fou la força més…

Fou un dels integrants més destacats del Reial Club Nàutic de Tarragona a la dècada de 1950 Es proclamà campió d’Espanya en diferents embarcacions 1950, 1956, 1957, 1959, i destacà en quatre i en vuit amb timoner

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Començà en l’arbitratge el 1949, en la competició diocesana de l’Obra Atlético Recreativa OAR L’any 1960 s’incorporà a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol i el 1961 passà a dirigir partits de Lliga Fou internacional des de l’any 1964 i dirigí noranta partits internacionals Es retirà després de dinou temporades a la primera divisió, en els Jocs Olímpics de Moscou 1984 Fou president del Comitè Català 1980-86

Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901

Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo Vallecano…