Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
màrqueting
Màrqueting
Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis.
Les seves tècniques s’inspiren en la imaginació, la innovació i la creativitat, i són, principalment, la investigació de mercats, l’organització i la producció de venedors i de vendes, la creació de canals de distribució, l’estudi de motivacions dels compradors, l’estudi de característiques dels productes qualitat, presentació, rendiments i preus, la publicitat, la creació del servei postvenda, l’estudi de les relacions públiques, etc Hi ha màrquetings específics, com l’industrial, el turístic, l’humà, etc El màrqueting constitueix una branca de la direcció empresarial, bé que aquest pot…
màrqueting de continguts
Màrqueting
Comunicació
Estratègia de màrqueting consistent a crear i difondre continguts rellevants per al públic objectiu d'una marca, amb la finalitat de captar la seva atenció i mantenir o crear una comunitat afí a la marca.
És màrqueting de continguts, per exemple, la creació al web d'una empresa de roba infantil d'un espai amb informació sobre l'evolució i la cura dels infants, o, en el cas d'una empresa de llet, l'obertura d'un canal de vídeos a Internet amb informació sobre la llet i amb receptes i consells de cuina en què s'utilitzi aquest producte
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
Santiago Pey i Estrany
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador i lexicògraf.
Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , …
Xavier Moya i Palència
Enginyer.
Estudià enginyeria mecànica i elèctrica a Guadalajara , Jalisco 1966 i també la mestria en enginyeria industrial a la mateixa ciutat 1970 Amplià els seus estudis i s’especialitzà en màrketing internacional a la ciutat de Mèxic 1975 Entre altres càrrecs, ha exercit com a consultor d’empreses i director internacional d’un grup d’empreses del ram de l’automòbil a Guadalajara Dins de l’ensenyament, ha estat mestre a l’escola de postgraduats de la Universitat del Valle, d’Atemajac, consultor i professor dins dels programes del Centre d’Estudis en Comerç Internacional Institut del Govern Federal i…
Fernando Namora
Literatura
Novel·lista portuguès.
Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo Les seves primeres novelles, i especialment Fogo na noite escura 1943, perllonguen la línia del realisme portuguès Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico 1949, 1963 reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social Casa da Malta 1945, Minas de San Francisco 1946, O trigo e o joio 1954 Amb les novelles Domingo à tarde 1961 i, sobretot, O homem disfarçado 1957 torna a l’…
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…