Resultats de la cerca

Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona 1927-28 El 1939 fou nomenat delegat provisional per a la natació i el waterpolo a Catalunya amb instruccions de procedir a la seva reorganització, feina que culminà el 18 de novembre de 1940 amb el nomenament de Marià Trigo Serrano com a nou president de la Federació Catalana de Natació

Vida i obra Emprà el pseudònim Gafim Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Collaborà a “Brisas” i “Baleares” 1941-77, fou corresponsal de “La Estafeta Literaria” i director nominal de “Lluc” 1968-74 Al diari “Baleares”, del qual fou redactor a partir del 1952, publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques d’art i literatura És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, llibre on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis…

Cursà dret a Barcelona i Saragossa A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952 i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic Redactor de “Baleares”, hi exercí sota el pseudònim Gafim la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista

A causa de la revolució del 1835 visqué uns quants anys a Londres i a París Fou fundador, propietari i director del manicomi de Sant Boi de Llobregat 1854 Hi publicà la primera revista psiquiàtrica del país, La Razón de la Sinrazón 1862 Publicà també la revista El Bañista i una Historia de la ciencia mental

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…

Vida i obra Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i La veritat sobre Sigfrid 1927, en què combina humor, paròdia i absurd Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura de-tectivesca, que fou seguida per L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, i L’anell i la fàbrica 1928, on casa el psicologisme amb els elements de novella rosa La novella eròtica Una mena d’amor 1931, en certa mesura inspirada en Lady Chaterley’s Lover de DH Lawrence, obtingué un èxit…

Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Com a novellista s’inicià amb Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme assajà el gènere policíac amb El collar de la Núria 1927, i amb La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1928 alternà l’humor amb un estil irreverent a la manera d’Anatole France Després de L’anell i la fàbrica 1928 i Tot de contes 1929, escriví Una mena d’amor 1931, narració eròtica A l’exili publicà Tres a la reraguarda 1940, contes amb temes de la guerra civil o populars, i El Rúsio i el Pelao 1950, anàlisi psicològica d’uns…

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences religioses amb…

El caràcter austriacista de la seva família l’obligà a passar a Barcelona després de la batalla d’Almansa Hi estudià llatí i retòrica El 1713 tornà a València, i ingressà a la Universitat, on estudià dret i filosofia Hi féu estreta amistat amb els novatores Tosca, Coratjà i Íñigo i amb humanistes deixebles de Martí, com Minyana El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València aviat es féu remarcar pel seu caràcter reformista en dret es plantejà la necessitat de defensar la veritat abans que l’autoritat…