Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
mediastí
Anatomia animal
Espai mitjà de la caixa toràcica comprès entre les dues pleures i les dues masses pulmonars pels costats, la columna vertebral per darrere, el pla esternocostal per davant, la base del coll per dalt i el diafragma per baix.
Un pla frontal que passa per davant de la tràquea el divideix en dues porcions el mediastí anterior , amb el tim, el cor, el pericardi, els grans vasos i la bifurcació traqueal, i el mediastí posterior , amb l’aorta toràcica, l’esòfag, les venes àzigues, el conducte toràcic i els nervis pneumogàstric i gran simpàtic
mediastí testicular
Anatomia animal
Formació esponjosa d’una forma prismaticotriangular situada a la part superior dels testicles, des d’on surten prolongacions que divideixen la substància parenquimàtica en compartiments.
És anomenat també cos de Highmore
falç del cervell
Anatomia animal
Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
mediastinoscòpia
Medicina
Exploració del mediastí mitjançant un tub òptic, anomenat mediastinoscopi.
S'utilitza en el diagnòstic de malalties que cursen amb adenopaties al mediastí, com per exemple sarcoïdosi, tuberculosi i neoplàsies broncopulmonars i hematològiques La tècnica permet, a més de l’exploració visual, practicar biòpsies i extirpacions ganglionars
àntrax
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda pel bacteri Bacillus anthracis, anomenada també àntrax maligne, que es manifesta habitualment amb un tumor inflamatori a la pell de consistència dura i coloració roja, que s’ulcera en la seva part central on ocasiona una crosta negra.
A vegades ataca el pulmó, els ganglis limfàtics del mediastí i la pleura pot arribar a ésser mortal S'encomana a les persones directament dels animals o mitjançant la carn de porc poc cuita En els animals, comença per una gran inflamació a l’articulació del dit, que algunes vegades arriba fins als genolls o al garró A causa del fort dolor, l’animal que el pateix a voltes perd l’equilibri L’àntrax pot acabar en infecció general i, per tant, amb la mort de l’animal
Testicle
Anatomia humana
Els testicles són dos òrgans simètrics, situats a la part inferior del tronc, a l’interior de l’escrot, per darrere del penis Tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit lateral i amb l’eix major vertical En la persona adulta, l’eix major té uns 4 o 5 cm i l’eix menor fa entre 2 cm i 2,5 Cada testicle pesa entre 12 g i 20 En general, el testicle esquerre és una mica més baix i més gros que el dret També són anomenats glàndules germinals masculines o gònades masculines , perquè són els òrgans on es formen els gàmetes o cèllules sexuals masculines , és a dir, les cèllules la unió de les…
asfíxia
Patologia humana
Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.
Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas…
pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…