Els testicles són dos òrgans simètrics, situats a la part inferior del tronc, a l’interior de l’escrot, per darrere del penis. Tenen una forma ovoide, una mica aplanada en sentit lateral i amb l’eix major vertical. En la persona adulta, l’eix major té uns 4 o 5 cm i l’eix menor fa entre 2 cm i 2,5. Cada testicle pesa entre 12 g i 20. En general, el testicle esquerre és una mica més baix i més gros que el dret. També són anomenats glàndules germinals masculines o gònades masculines, perquè són els òrgans on es formen els gàmetes o cèl·lules sexuals masculines, és a dir, les cèl·lules la unió de les quals amb les femenines corresponents origina el desenvolupament d’un embrió.
Cada testicle és envoltat per la túnica albugínia, una membrana fibrosa de color blanquinós d’uns 5 mm de gruix. A la part posterior del testicle, aquesta membrana s’engruixeix, s’invagina cap a dins i constitueix el mediastí del testicle. Des del mediastí sorgeixen nombroses prolongacions fibroses, o envans, que divideixen el testicle en nombrosos lòbuls de forma piramidal.
A l’interior de cada lòbul hi ha entre un i quatre túbuls seminífers, uns conductes buits replegats sobre si mateixos. Cada un d’aquests túbuls, de diàmetre diminut, té una longitud d’entre 30 i 60 cm; així, si es posessin tots els d’un testicle l’un darrere l’altre arribarien a fer entre 250 i 300 m de longitud. Els túbuls seminífers de cada lòbul convergeixen fins que n’arriben a formar un de sol; els túbuls procedents dels diversos lòbuls conflueixen al mediastí, on es comuniquen entre si i formen una xarxa espessa de conductes anomenada xarxa testicular. D’aquesta xarxa surten una sèrie de conductes, anomenats cons o conductes eferents, que desemboquen en l’epidídim.
Els túbuls seminífers es componen de diverses cèl·lules i d’altres estructures. La part més externa és formada pel teixit limitant, una capa de teixit fibrós format fonamentalment per abundants fibres elàstiques i algunes fibres musculars. Sobre aquest teixit es basa l’epiteli seminífer, constituït fonamentalment per diverses capes de cèl·lules germinals en diferents fases de maduració. Així, a la part més exterior del túbul es troben els espermatogonis, és a dir, les cèl·lules germinals més immadures a partir de les quals s’inicia el procés de formació dels gàmetes masculins. En direcció cap al centre del túbul hi ha successives capes de cèl·lules cada vegada més diferenciades fins que als nivells més alts es troben els espermatozoides, els gàmetes masculins madurs. Els espermatozoides es desprenen de l’epiteli i passen a la llum dels túbuls seminífers, amb els quals atenyen el sistema de conductes que comunica amb l’exterior. A més de les cèl·lules germinals, en l’epiteli seminífer hi ha també les cèl·lules de Sertoli, que actuen com a sosteniment i tenen funcions nutritives.
Els túbuls seminífers estan separats entre si per una petita quantitat de teixit intersticial, és a dir, teixit conjuntiu constituït fonamentalment per substància amorfa, algunes fibres i escasses cèl·lules. En aquest teixit hi ha vasos sanguinis, fibres nervioses i cèl·lules immunitàries. També es troben en el teixit intersticial les cèl·lules de Leydig, cèl·lules d’una certa grandària on és elaborada l’hormona masculina testosterona.