Resultats de la cerca

Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin…

En les societats modernes els mitjans de comunicació social tenen un paper mediador crucial a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans al coneixement de l’existència i el funcionament de certs àmbits institucionals com, per exemple, el món de la justícia La major part dels ciutadans no tenen, i no poden pas tenir, un coneixement continuat i directe d’aquests àmbits, que —si no fos per l’acció dels mitjans de comunicació social— serien realitats completament opaques

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…

Sense por de sorprendre voldria afirmar, per introduir aquest text, que la cultura artística de la darreria del segle XX potser no existiria sense comunicació i mediatització O, més ben dit, que sense aquesta materialització de cara al públic la cultura artística potser només seria un residu destinat al plaer individual i solitari d’una elit introvertida i poc oberta al món de la vida de cada dia Ens agradi o no, avui, a un director de museu, d’art o de qualsevol altra cosa, sobretot als Estats Units, se li exiigeix molt més de generar recursos econòmics i mediàtics que no pas de…

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…

No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…

Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…