Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups…
negre mineral
Química
Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.
Sovint el mineral es calcina, abans o després de la polvorització o mentre dura aquesta, per tal de completar la carbonització de la matèria orgànica
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups…
alquilbenzensulfonat
Química
Nom genèric dels composts de fórmula RC 6
H 4
SO 3
M (on R és un alquil i M, per exemple, un metall) com ara els dodecilbenzensulfonats.
En la indústria dels detergents sintètics aquesta denominació sol ésser reservada als composts on R és ramificat, resistents a la biodegradació, mentre que els productes fàcilment biodegradables solen ésser anomenats alquilsulfonats lineals
ortoàcid
Química
Terme que indica la forma més hidratada d’un oxoàcid qualsevol.
Els ortoàcids inorgànics són coneguts, mentre que els orgànics, de fórmula general R-COH 3 , no han pogut ésser aïllats, sinó que existeixen solament en solució aquosa, en equilibri amb la forma carboxílica
protecció catòdica
Química
Procediment de protecció d’estructures metàl·liques contra la corrosió consistent en la polarització negativa de l’estructura amb relació al medi que l’envolta.
En efecte, qualsevol estructura metàllica enterrada o submergida en un líquid actua com un elèctrode en un electròlit, de forma que hi ha una tendència a la ionització del metall, és a dir, a la seva corrosió Hi ha tres sistemes de protecció catòdica el d' ànodes galvànics consisteix a disposar uns elèctrodes d’un metall més electronegatiu correntment Mg, Zn, Al que el metall a protegir correntment Fe, de manera que aquest actua com a càtode en la pila formada, i és, per tant, incorrosible, mentre els ànodes es van dissolent lentament i cal renovar-los el de transport de corrent…
protecció dels metalls
Química
Tecnologia
Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.
La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir
solvòlisi
Química
Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt.
En química orgànica, els processos solvolítics més comuns són els que ocorren en aigua, alcohols, amines i àcids, mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als composts de coordinació, fins i tot els solvents apròtics capaços d’actuar com a lligands èters, derivats halogenats, nitrils, etc poden efectuar solvòlisis
polietilè lineal de baixa densitat
Química
Polímer constituït per seqüències llargues d’unitats de metilè amb cadenes curtes, uniformes i periòdiques.
Les ramificacions de cadena curta interfereixen amb la cristallització de les cadenes principals, i en augmentar la ramificació disminueix la densitat i també la transparència La linealitat proporciona resistència, mentre que la ramificació proporciona tenacitat Es fan servir per a fabricar canonades, pellícules, emmotllament rotatori, emmotllament per injecció i com a resina per a cables i fil
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina