Resultats de la cerca

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…

Autor d’epigrames reeixits i d’agradables cançons Les seves poesies religioses, però, són menys interessants La primera edició de les seves obres és del 1796

Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua…

Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa

És autor de Jardin di Musas provençalas 1628 Les seves poesies juganeres i les seves composicions polítiques interessen menys que les tres farses satíriques de llenguatge truculent, que fa oblidar la psicologia rudimentària dels personatges i la poca versemblança de l’acció

És autor de l’epístola en vers Llàgrimes del Khorāsān, gènere poc freqüent en la literatura persa, motivada pel fet que Sanǧar caigué presoner de les tribus turques de Guzz Bé que poc menys que desconegut a Occident, és considerat el millor panegirista de la literatura persa

Prengué part en la campanya d’Itàlia 1859 Conegut com a narrador i poeta líric, la seva obra es caracteritza pel to melangiós i pessimista cal destacar-ne Novellen aus Österreich ‘Contes d’Àustria’, 1877 i els seus poemes Wiener Elegien ‘Elegies vieneses’, 1893 Menys interessant és, potser, la seva obra dramàtica

Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro

Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània

Subjecta a variades formes mètriques i rimades, es resolgué en estrofa pròpiament dita amb el tercet encadenat versos endecasillabi combinats sota l’esquema ABA BCB CDC, etc, la sèrie cloent-se amb un quartet XYXY d’origen italià, el prestigià la Divina Comèdia de Dante, i, al marge de precedents, JBoscà l’introduí a les literatures hispàniques, al s XVI A la poesia catalana medieval hi ha agrupacions elementals de tres versos, correntment curts, en els refranys de dansa com a elements integrats, en tirades més o menys llargues de versos regulars, irregulars o plurimètrics Ramon…