Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials…
vol batut
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal bat d’ales a un ritme més o menys regular.
En general, com més petit és l’animal més alt és el ritme En alguns ocells, com ara els colibrís, que atenyen fins a 80 batements per segon, és molt semblant al vol vibrat dels insectes La majoria d’ocells empren el vol batut per alçar-se, traslladar-se i parar-se
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
puput
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de 28 cm, que és de color bru rosat, té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans
acelomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que no tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm no s’organitza mai donant vesícules tancades en general, dóna lloc a un teixit intervisceral o parènquima, que intervé en la formació dels òrgans i aparells Comprenen els platihelmints, nemertins, rotífers, nematodes, gordiacis i altres grups menys importants
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
còlob
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinomorfs de la família dels cercopitècids, de formes esveltes i cua molt llarga.
Atenyen de 50 a 70 cm de longitud, i tenen el polze reduït a un petit tubercle El cap és arrodonit, amb les orelles petites i un musell curt El tronc és allargat, i les extremitats anteriors i posteriors són més o menys de la mateixa llargada i presenten callositats isquiàtiques El pelatge, de colors variables, és molt elegant, i per això hom n'utilitza la pell per a fins decoratius Són de costums arborícoles, i s’alimenten de fulles i tiges tendres Són propis de les selves de l’Àfrica tropical i equatorial
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups…
hidroteca
Zoologia
Embolcall quitinoide o més o menys calcificat, en forma de campana, format pel perisarc que envolta els zooides d’una colònia d’hidrozous caliptoblasts.