Resultats de la cerca

Conseller de la reina Elisabet I, defensà el bullionisme i assenyalà els perills de la llibertat de comerç És autor de Consuetudo vel lex mercatoria 1622, el primer tractat complet de dret mercantil

Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824, de clara…

Assolí una destacada posició econòmica que consolidà al capdavant de la Companyia de les Índies Orientals Mercantilista, propugnà una política de diner barat abaixant el tipus d’interès, l’augment de la població activa i la conversió de les colònies angleses en mercats reservats a les metròpolis Escriví Brief Observation concerning Trade and the Interest of Money 1668 i New Discourse of Trade 1669-90

Defensor de la doctrina mercantilista, explicità en els seus Discursos 1619 les mesures a prendre per evitar la sortida de productes i metalls preciosos del país i alhora per afavorir l’activitat econòmica interior augment dels regadius, reforma de la hisenda, protecció a la indústria, importància del factor demogràfic, etc Aquesta obra, àmpliament difosa, fou reeditada amb el nom de La restauración política en España 1746

Membre de l’escola mercantilista, fou soci d’una companyia dedicada a l’exportació de teixits a l’Europa continental Destacat bullionista , explicà la crisi de la indústria anglesa al començament del s XVII per la sortida d’or i argent deguda a un excés de la importació Obres The Circle of Commerce or the Balance of Trade 1623 i Free Trade, or the Means to Make Trade Flourish 1622

Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates

Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…

El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’…

Destinat a la carrera militar, l’abandonà per ocupar el benefici familiar del bisbat de Luçon 1606 Fou diputat eclesiàstic de Poitou als Estats Generals del 1614 A través de Concino Concini , l’home de confiança de la reina regent, Maria de Mèdici, esdevingué secretari d’estat 1616 Proclamada la majoritat de Lluís XIII, aquest desplaçà l’equip de govern de Concini Richelieu, però, aconseguí de reconciliar Lluís XIII amb la seva mare i amb aquest èxit diplomàtic Angers, 1620 continuà la seva carrera política Esdevingué cardenal el 1622 i accedí, poc després, a cap del consell del rei 1624 En…