Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cau del Duc
Cova
Nom donat a cadascuna de les dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als termes municipals de Torroella de Montgrí i d’Ullà (Baix Empordà).
Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H de Lumley i E Ripoll a classificar-los com a mosterians
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia Les restes…
Maglemosià
Prehistòria
Cultura mesolítica de les planes de l’Europa septentrional, datada del 6800 al 5000 aC, aproximadament.
El nom deriva de l’estació de Maglemose, a Dinamarca S'estengué des del SE de la Gran Bretanya fins a Estònia i Letònia, incloent zones de Dinamarca, Suècia, Alemanya i Polònia Els jaciments s’establiren sovint en zones pantanoses Era una cultura de pastors i de caçadors que fabricaven instruments d’os, de banya de ren i de sílex, generalment microlítics
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
cultura de Bandung
Prehistòria
Cultura mesolítica de Java caracteritzada per una indústria de fulles d’obsidiana amb fulles denticulades, puntes triangulars i alguns objectes d’os molt simples.
el Priorat
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…