Resultats de la cerca

És autor del cadiratge baix de la catedral de Toledo, amb relleus que representen la guerra de Granada 1489-94 Vers el 1498 començà el cadiratge de la catedral de Plasència, amb relleus de figures grotesques, que ironitzen la societat del seu temps El cadiratge de la catedral de Ciudad Rodrigo fou fet, majorment, pels seus deixebles La seva obra té dues influències, l’alemanya en la temàtica i la flamenca en l’estil, i és un pas del gòtic vers el Renaixement

Autor del retaule en alt relleu d’alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau Garrotxa, obra signada i datada el 1340 Barcelona, coll particular

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

Fou pintor de la cort de l’emperador Carles IV a Praga La refèrencia més antiga que hom en té és del 1359, que treballava al castell de Karlstejn, en la sèrie de 127 taules que representen sants per a la capella de la Santa Creu d’aquest castell Li són característiques les formes monumentals i grandioses, que fins i tot surten dels marcs Les seves figures deriven llur fisonomia d’un sol tipus humà Aconsegueix matisos i semitonalitats amb la mescla directa dels colors i dóna a l’obra una llum de caire místic que emana de les figures

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica…

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i les taules…

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà