Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
funció mesurable
Matemàtiques
Funció entre espais mesurables tal que l’antiimatge d’una part mesurable del recorregut és una part mesurable del domini de definició.
conjunt mesurable
Matemàtiques
Donat un espai mesurable(Ω,ɑ), cadascun dels conjunts de l’àlgebra ɑ.
espai mesurable
Matemàtiques
Parell (Ω, Q) determinat per un espai mostral Ω i una σ-àlgebra Q, que és una família de subconjunts de Ω tancada per les operacions d’intersecció, d’unió i de conjunt complementari o diferència.
producció reciclada
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que està associada al reciclatge dels nutrients dins de la pròpia capa eufòtica.
Els nutrients en particular el nitrogen que s’incorporen als organismes i que són excretats o reciclats per l’acció de bacteris descomponedors dins de la capa superior de la mar són capaços de mantenir una producció Aquesta producció, que hom pot mesurar per la incorporació de carboni en els vegetals, reutilitza recicla el nitrogen i el fòsfor Als oceans la major part de la producció mesurable correspon a la reciclada, ja que l’extensió oceànica en la qual hi ha afloraments d’aigua fonda, i per tant una producció nova important, és molt reduïda
alimentació
Geologia
Increment de la massa de glaç, en una glacera o en un inlandsis.
És un fenomem oposat al d’ablació L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc És difícilment mesurable els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals
funció sumable
Matemàtiques
Funció tal, que la seva integral de Lebesgue existeix.
Per exemple, si f és una funció real de variable real fitada M fita superior i m fita inferior en un interval Ω, f és sumable si existeix el límit únic anotat ∫ Ω f x dx de on { a o = m , a ₁, a ₂, , a n = M } és una partició qualsevol de l’interval m, M que s’apropa a grandària zero per a n gran | a i - a i-1 | → 0 i e i = { x | a i-1 | ≤ f x ≤ a i } és un conjunt mesurable existeix l e₁ segons la mesura de Lebesgue
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
cambra proporcional multifil
Física
Detector de partícules que consta d’un ordit de fils conductors paral·lels (molt prims, d’un diàmetre d’uns 20 μm, i mantinguts a un elevat potencial elèctric positiu) que és disposat entre dos càtodes plans; el conjunt és immers en el si d’un gas (una mescla d’argó i d’isobutà).
El pas d’una partícula carregada ionitza el gas alliberant-ne electrons, els quals, a conseqüència de l’elevat camp elèctric que hi ha al voltant dels fils, desencadenen una allau d’electrons el resultat és la producció en el fil conductor més proper al lloc de pas de la partícula d’un impuls elèctric mesurable L’apilament d’un seguit d’ordits fa possible la determinació de la trajectòria de la partícula Aquest tipus de cambra, desenvolupada d’ençà del 1968, és usada en experiències que impliquen un gran flux de partícules, per la qual cosa requereix la utilització de circuits de…
conat
Filosofia
Concepte equivalent a força o potència.
Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina