Resultats de la cerca

Hi ha una relació constant i predictible entre les paragènesis presents i la composició química de la roca, donades unes determinades condicions de pressió i temperatura El concepte i classificació de fàcies metamòrfiques va ser introduït pel geòleg finès PEEskola a partir de l’estudi de les associacions minerals de les roques bàsiques

En són productes típics les segregacions de biotita-hornblenda i d’epidot-labradorita incloses en les amfibolites, les capes complementàries d’hornblenda i de feldespats en les amfibolites, i els porfiroblasts de granat en els esquists de gra fi

Són al límit entre les roques metamòrfiques catazonals i les roques magmàtiques, i llur gènesi és lligada a una fusió parcial oanatèxia d’una roca metamòrfica quarsofeldspàtica tal com un esquist o un gneis migmatita d’anatèxia, o bé de la injecció de magma en una roca metamòrfica al nivell d’aflorament migmatita d’injecció

Fa referència a la gènesi del granit a partir d’una roca sedimentària gènesi metamòrfica , la qual cosa no exclou que una part del granit tingui origen magmàtic gènesi magmàtica

Sovint hom en troba a les pegmatites granítiques i a les roques que contenen manganès i que han tingut un procés metamòrfic Els cations característics són l’alumini i el manganès Hom pot trobar espessartita a les comarques gironines, especialment a l’àrea metamòrfica del cap de Creus

La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristallització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries…

La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus