Resultats de la cerca

Fundat al setembre del 1973, practica la natació com a eina rehabilitadora i integradora Disposa d’equips de competició, que participen en competicions estatals i internacionals Guanyà nombroses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya en totes les especialitats Destaquen nedadors com Jordi Gotzens, Laura Tramuns, Jordi Martí, Francisco Flores, Tània Cerdà, Sonia Guirado i Hèctor López, tots ells internacionals així com Jordi Gordillo, nedador paralímpic El 2011 coorganitzà el tercer Campionat de Catalunya absolut de natació funcional S’entrena al pavelló dels Països Catalans

Fundat a mitjan anys setanta, inicialment creà un equip femení de bàsquet amb cadira de rodes Posteriorment s’hi introduïren altres seccions, com la natació, el tennis de taula, el voleibol, l’eslàlom amb cadira de rodes o la boccia Guanyaren diversos campionats estatals en diferents especialitats El 2011 només disposava de la secció de bàsquet amb cadira de rodes, tot i que es mantenia com un dels clubs referents del bàsquet català per a discapacitats

Fundada el 1979, el seu nom complet és Associació de Minusvàlids Físics Associats La secció esportiva, afiliada a la Federació Espanyola i Catalana d’Esports per a Minusvàlids, es creà el 1981 amb el nom de Club MIFAS El mateix any es formà un equip de bàsquet amb cadira de rodes que, el 1997, passà a denominar-se Club Bàsquet MIFAS-Esplais El 2001 aconseguí pujar a primera divisió estatal, categoria on juga des de llavors També hi ha un equip federat de tir olímpic, en què destaca Miquel Orobitg, millor tirador de carrabina català i espanyol en tir paralímpic També…

El terme, que al principi només es referia al minusvàlid físic, ha anat suplint els de deficient, incapacitat, disminuït, invàlid, etc Poden distingir-se diversos tipus de minusvàlid sensorial cecs, sords, de l’aparell motor amputacions, mental deficients mentals i minusvàlid a conseqüència d’una malaltia interna crònica Segons el grau d’afectació hom distingeix el minusvàlid lleuger, que manté encara una independència personal, el minusvàlid mitjà, que mercès a una rehabilitació es pot integrar bé en la societat, i el minusvàlid greu, que necessita indispensablement l’ajut d’una altra…

Membre del Club Esportiu Minusvàlids Bétulo, als Jocs Paralímpics de Nova York 1984 obtingué una medalla d’or i una de bronze, i als de Seül 1988, una medalla d’or i una d’argent

Membre del Club Esportiu Minusvàlids Bétulo, guanyà la medalla d’or en 50 m esquena als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 El 1997 baté el rècord d’Espanya de 50 m esquena en la seva categoria

Té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social Comprèn tres grans seccions serveis a la tercera edat, que inclouen residències i centres geriàtrics amb funcions tant d’esbarjo com d’assistència terapèutica serveis als minusvàlids físics, psíquics i sensorials, dirigits sobretot a la rehabilitació i la integració social i laboral, i els programes especials

Aquests apartats són llibertat de circulació i d’accés condicions de vida i de treball seguretat social associació i negociació collectives formació professional igualtat d’home i dona informació, consulta i participació salut i seguretat al lloc de treball infants i adolescents vells i minusvàlids La carta es basa en el principi de subsidiaritat i té com a antecedent la Carta Social Europea aprovada pel Consell d’Europa el 1961

Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011

S’inicià a la Sala d’Armes Montjuïc i debutà en competició d’espasa l’any 1991 Guanyà dotze Campionats d’Espanya consecutius 1991-2002 Participà en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Sydney 2000, i aconseguí la medalla de bronze en espasa individual en aquests últims També guanyà la medalla d’or en floret a la Copa del Món 2000 i la medalla d’or individual i la de bronze per equips al Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2002 Fou president de la Federació Catalana de Minusvàlids Físics 2007-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya…