Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
mirra
Farmàcia
Química
Goma resina aromàtica d’un gris fosc groguenc, de gust amargant i pungent.
Hom l’obté de diverses espècies del gènere Commiphora No produeix menys d’un 30% d’extracte soluble en alcohol És constituïda per un 2,5-8% d’olis volàtils i principis amargants, un 25-40% de resina mirrina i un 57-61% de gomes És emprada com a carminatiu i com a estimulant tòpic de la cavitat oral, i també en la confecció d’emplastres en medicina popular
el Camp de Mirra
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, conegut també pel Campet de la Mirra.
Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó Hi ha…
Almirra
Castell
Antic castell i lloc de la jurisdicció de Biar (Alt Vinalopó) a l’indret de l’actual poble del Camp de Mirra.
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple…
bàlsam catòlic
Farmàcia
Preparat galènic antic, d’ús general, conegut també amb el nom de tintura alcohòlica de pericó vulnerària
.
És obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó té acció excitant i hemostàtica, i hom l’aplica a ferides i plagues
burseràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per uns divuit gèneres que apleguen unes sis-centes espècies de plantes llenyoses, generalment petits arbres, pròpies dels països intertropicals.
Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc
Ḥaḍramawt
Regió
Regió del sud de la península Aràbiga, constituïda per un àrid altiplà calcari d’uns 1.000 m d’altitud que domina la plana litoral del Iemen i que s’inclina suaument cap al desert d’Al-Rub‘ al-Ḫālī.
És seccionada per nombrosos uadis La població es concentra a la costa, i es dedica principalment a la pesca els nombrosos oasis existents a les valls són dedicats al conreu mill, fruita i a la cria de ramats ovelles i cabres La costa, sobretot a l’est, produeix encens i mirra
goma resina
Química
Cadascun dels productes secretats per alguns vegetals.
Són constituïts per una resina i olis essencials La goma pot ésser totalment o parcialment soluble en aigua, però deixa intacta la part resinosa Aquesta part es dissol en alcohol etílic, que no ataca la goma Entre les gomes resina més importants hi ha el gàlban, la mirra i l’encens
vall de Biar
Vall de l’Alcoià que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l’E, fins a l’altiplà de Villena, a l’W, i entre les serres d’Ontinyent i de Beneixama, al N, i les serres de Biar i de Fenossosa, al S.
Ocupa 224 km 2 d’extensió Comprèn els municipis de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar Des de l’altiplà de Villena cap a l’est, les serres de Sant Cristòfor i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama