Resultats de la cerca

Fou un dels primers creadors de l’alta costura a París, on s’establí 1845 i on creà més tard casa pròpia 1858, d’on sortí sobretot l’estil que dominà durant l’època del Segon Imperi

El 1927 anà a París, on tingué un gran èxit amb la creació de vestits de gènere de punt decorats amb dibuixos surrealistes Fou gran amiga dels artistes del surrealisme, que influïren en les seves creacions, tant pel que fa a les formes dels vestits com a les decoracions dels teixits Les seves extravagàncies estètiques la menaren a utilitzar colors molt atrevits a l’època Durant la Segona Guerra Mundial visqué als EUA, on creà una societat, i després retornà a París, on tancà la seva casa el 1954

El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski

És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode , aparegut el 1769 El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del …

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes musicals i cinema a París,…

Filla de Josep Santpere i Pei , fou inicialment modista teatral Debutà a València 1944 i poc després Ignasi Ferrés i Iquino li oferí un paper al film El fotógrafo número uno Des d’aleshores, amb el nom artístic de Mary Santpere , alternà l’actuació teatral en català i castellà en revistes i espectacles musicals i en papers cinematogràfics, generalment còmics, basats sovint en el contrast entre els papers que representa i la seva humanitat, de grans dimensions Intervingué en films com Los cuatro Robinsones, Miss Cuplé 1958 i, en un altre terreny, La ciutat cremada d’Antoni Ribas…

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la…

Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts