Resultats de la cerca

Nasqué accidentalment a París, fill de dos músics nord-americans que hi estudiaven Nen prodigi, inicià els estudis de piano i violí a cinc anys i debutà com a director d’orquestra a Nova York quan en tenia nou Estudià direcció amb Vladimir Bakaleinikoff a Pittsburgh i combinà la seva formació musical amb l’estudi de les matemàtiques El 1941 fou convidat per A Toscanini a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC El 1946 fundà el Fine Arts Quartet of Pittsburgh, on fou primer violí fins el 1956 El 1948 fou violinista de l'orquestra d'aquesta ciutat S'inicià com a director el 1953 al Teatre…

De formació teatral i televisiva, realitzà una filmografia sòlida i sincera sobre diversos problemes socials Edge of the City 1956, Hud 1963, Hombre 1966, The Molly Maguires 1969, Norma Rae 1979, Back Roads 1981, Murphy's Romance 1985, etc El seu darrer film fou Stanley & Iris 1989

Estudià piano amb FBusoni i el 1914 s’establí als EUA Es destacà especialment com a intèrpret de música contemporània A les seves composicions s’inspira en melodies populars angleses D’entre la seva producció es destaca Molly on the Shore 1921 i Handel in the Strand 1930, per a orquestra i Shallow Brown 1927, per a cor

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

Actuà en nombrosos musicals Three Little Words , 1950 Bundle of Joy , 1956, i també en comèdies The Gazebo , 1959  The Rat Race , 1960 Sobresortí com a coprotagonista de Singing in the Rain amb Gene Kelly 1952 i perquè fou nominada a l’Oscar per The Unsinkable Molly Brown 1964 Des dels anys setanta actuà sobretot a la televisió Casada amb l’actor Eddie Fisher 1955-59, amb qui tingué la també actriu Carrie Fisher , Reynolds morí un dia després que la seva filla

Començà amb petits papers còmics en la Biograph, per a Griffith, però l’època més brillant correspon a la tasca que acomplí el 1912 Fou el creador de les famoses Bathing Beauties, joves atractives en vestit de bany que animaven les seves pellícules durant aquesta primera etapa Característics foren també els Keystone Cops, o grup de policies esvalotats que feien les delícies dels espectadors amb les seves accidentades persecucions i batalles campals Fou el descobridor d’actors tan notables com Fatty Arbuckle, Mabel Normand, Ford Sterling, Chester Conklin, Gloria Swanson, Harry Langdon, Charles…

Estudià literatura anglesa i teatre a la Universitat de Bristol A la dècada dels anys noranta es convertí en un dels dramaturgs britànics d’èxit més controvertits, i fou catalogat pel crític Aleks Sierz com un dels tres principals representants juntament amb Sarah Kane i Anthony Neilson del que Sierz anomenà teatre in-yer-face , que als anys noranta es caracteritzà per produir obres amb representacions explícites de la violència i el sexe La seva producció se centra en personatges contemporanis a l’autor, amb temàtiques socials i polítiques d’actualitat, com ara la diversitat sexual o el…

La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti  el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…

En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions  The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà  amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…

Vida Format com a pianista amb L Pabst, posteriorment estudià a Frankfurt amb IOA Knorr composició i J Kwast piano L’any 1901 s’installà a Londres, on començà a guanyar-se la vida com a pianista, i inicià les gires de concerts per diversos països d’Europa i Àfrica, a més de viatjar a Nova Zelanda i a Austràlia Interessat en la compilació de cançons populars, el 1905 entrà a formar part de l’English Folk Song Society i es dedicà a aplegar cançons populars, tot enregistrant-les amb un fonògraf Ben aviat usà material provinent del folklore de les illes Britàniques per a les seves composicions,…