Resultats de la cerca

El monstre pot ésser simple o compost , segons que sigui constituït per un sol cos mal format o bé que representi dos o més individus ajuntats Els simples se subdivideixen en paràsits aquells que viuen a costa del germà damunt el qual són implantats, omfalosits que viuen a l’interior de la mare mentre existeix circulació placentària, però que moren quan el cordó és seccionat i autosits que són capaços de viure independentment

Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag, amb una…

La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…

Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant

El drac és considerat com a enemic dels déus i dels homes, i contra ell lluiten els herois Hèrcules o sant Jordi A la Bíblia rep els noms de Leviatan i Rahab

Frankenstein, un savi, dóna vida a un ésser constituït amb membres de cadàvers El monstre, solitari i de proporcions desmesurades, és odiat i temut per tothom Per venjança mata el germà i la promesa del seu creador, que el persegueix fins a les terres àrtiques i és mort per la seva criatura, que desapareix El monstre, que no té nom, ha estat conegut posteriorment amb el del seu autor, Frankenstein Aquest tema ha donat lloc a diverses produccions cinematogràfiques, la més remarcable de les quals és la dirigida per JWhale 1931