Resultats de la cerca

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Demòcrata revolucionari i professor d’armeni a la Universitat de Moscou, fou empresonat durant tres anys i deportat morí tuberculós Collaborador del diari progressista armeni Iusisapail , entre els seus treballs d’assaig cal destacar Reč ob arm'anskoj slovesnosti ‘Discurs sobre filosofia armènia’, 1854 i Sos i Varditer 1860

Home combatiu, defensà, contra el racionalisme de JH Kellgren, un concepte de la poesia lliure, segons els models de Shakespeare i Goethe, que illustrà amb Passionerna ‘Les passions’, 1781 La seva obra més important, En kritik över Kritiker ‘Crítica de crítiques’, 1791-92, fou la llavor del vigorós moviment romàntic escandinau Morí a l’exili per defensar la llibertat d’expressió i publicació, així com la Revolució Francesa

Fou bisbe de Pécs i canceller del sobirà renaixentista Maties I i participà en campanyes militars contra els turcs Morí camí d’Itàlia quan fugia de la venjança del rei, descoberta una conjura Traductor de Demòstenes i Plutarc, la seva poesia, que escriví en llatí, destacà en elegies com Andreae Mantegnae elegia 1458 i en els panegírics Panegyricus in Renatum i Silva Panegyrica ad Guarinum Veronensem praeceptorem suum , d’una gran perfecció formal

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

Deixeble d’Epicur, fou una de les personalitats més brillants del seu cercle Morí abans que el seu mestre, que l’aprecià molt i li dedicà els seus tractats Euríloc i Metrodor De la vintena d’escrits seus dels quals hom té notícia només han estat conservats fragments d’una obra titulada Contra els nous sofistes El seu retrat procedent d’un original del segle III aC fou trobat a la villa dels Pisons, a Herculà, i es conserva al Museo Nazionale de Nàpols

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Visir dels almoràvits a Saragossa, Sevilla i Granada, probablement morí emmetzinat per enveja del seu collega Abū-l-'Alā’ ibn Zuhr De cultura enciclopèdica, exposà la possibilitat de la unió de l’home amb la divinitat a Risālat al-wadā’ ‘Lletra de l’adeu’, Risālat ittisal al-'aql bī-l-insān ‘Tractat de la unió de l’intellecte amb l’home, i, especialment, a Tadbīr al-mutawāḥḥid ‘Règim del solitari’, conegut per la tradició hebrea de Moše Narbonī, on, influït per al-Fārābī, descriu l’itinerari de l’ànima vers Déu La doctrina Avempace, base del panteisme d’ibn Ṭufayl, fou…

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un…