Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea metropolitana Als països…
escòries volcàniques
Mineralogia i petrografia
Materials expulsats pels volcans, especialment aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses.
Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc
enèrgide
Biologia
Conjunt format per un nucli cel·lular i el citoplasma que és sota la seva influència.
És una unitat definida fisiològicament, no pas morfològicament Un ésser unicellular és polienèrgid quan és plurinucleat, com certs foraminífers És anomenat també protoplast
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
arqueplasts
Botànica
Grup taxonòmic d’organismes eucaris, inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts, que comprèn les plantes terrestres i les algues verdes, els rodòfits i els glaucòfits.
És un grup clarament monofilètic els membres del qual es caracteritzen morfològicament per tenir cloroplasts envoltats de dues membranes, mitocondris amb crestes planes i cèllules mancades de centríols
terizinosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures carnívors maniraptors també anomenats segnosaures, trobats en dipòsits cretacis de Mongòlia, la Xina i l’Amèrica del Nord.
Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis
tritó del Montseny
Herpetologia
Amfibi urodel descrit com a espècie nova per a la ciència el 2005, de la família dels tritònids.
Hom creu que fa aproximadament 1,5 milions d’anys se separà filogenèticament del tritó pirinenc, del qual es distingeix genèticament i morfològicament Té una distribució restringida a alguns torrents de muntanya del Montseny, i és l’única espècie de vertebrat vivent endèmica de Catalunya
excavats
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts.
Són morfològicament heterogenis, principalment protists, i inclou organismes de vida lliure, simbionts i paràsits, que poden afectar, entre altres organismes, els humans Molts són mancats dels mitocondris típics i presenten un solc ventral digestiu ciliat que utilitzen per a capturar i fagocitar partícules d’aliment
mull
Geologia
Tipus d’humus format en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la presència d’un complex argil·lohumífer, per l’absència d’un A0 i per una transformació biològica forta, en gran part produïda per cucs de terra.
El 'mull’ calcari és un mull saturat de calci i de magnesi, amb un A 1 molt gruixut i amb una incorporació molt intensa de matèria orgànica El 'mull’ forestal és morfològicament semblant al mull calcari, però no tan espès i d’un pH àcid és típic dels boscs caducifolis
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia