Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
morfosintàctic | morfosintàctica
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions fòniques que ofereixen els…
arximorfema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus '…