Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en…
Margarida I de Bearn
Història
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…
Sant Francesc
Literatura catalana
Recull de poemes de Jacint Verdaguer, publicat la vigília del sant de l’any 1895.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del…
Un incendi destrueix el camp de migrants més gran de Grècia
Un incendi destrueix el camp de migrants de Moria, a l’illa de Lesbos, el més gran de Grècia Amb una capacitat de 2000 persones, n’allotjava unes 13000, sembla que el foc va començar durant unes protestes contra les restriccions per la covid-19 que es van imposar la setmana anterior Els migrants rebutgen ser internats en un nou camp a Grècia i reclamen ser distribuïts per altres estats de la Unió Europea, cosa que també reclama el govern grec El dia 11 de setembre, onze estats de la UE acorden fer-se càrrec d’uns 400 menors no acompanyats que vivien al camp Dos dies després el…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers…
Mihai Eminescu
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i escriptor romanès.
Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un…
Gausfred III de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (1113-64).
Fill de Girard I i d’Agnès El 1110 ja era promès a Ermengarda dita Trencavella de Carcassona-Besiers Fins poc abans del 1211 estigué sota la tutela del seu besoncle Arnau, que ja havia estat regent del seu pare i possiblement prengué el títol de comte El 1130 Ponç II d’Empúries el reconegué com a hereu del seu comtat si moria sense fills Vers el 1149 repudià la seva muller i en prengué una altra, de nom desconegut Aquest fet l’enfrontà al seu cunyat, el vescomte Ramon Trencavell I de Besiers, que entrà a degolla al comtat, i al seu fill Girard, amb el qual no es reconcilià fins…
ombra
Esoterisme
Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.
Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’…
Johann Heinrich Rolle
Música
Compositor alemany.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren…
Mont del Temple
Indret de la ciutat vella de Jerusalem.
Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i sobretot arran…